dilluns, 28 de maig del 2012

Valoració del grau d'acidesa d'un oli d'oliva


  1. OBJECTIU
Valorar l’oli d’oliva i el seu grau d’acidesa mitjançant la potassa (KOH) de concentració coneguda i valorada (0.098M).

  1. MATERIALS, REACTIUS I PERILLOSITAT
-          Pinsa de bureta
-          Bureta
-          Suport universal
-          Erlenmeyer
-          Vas de precipitats
-          Comptagotes
-          Matràs aforat amb dissolució de KOH
-          Éter etílic (CH3CH2OCH2CH3) INFLAMABLE
-          Embut de filtració
-          Balança de precisió
-          Fenoftaleïna
-          Alcohol (CH3CH2OH) INFLAMABLE

  1. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
Partim d’una dissolució aquosa ja preparada de KOH en un matràs aforat de concentració 0.098M. Montem el muntatge amb la bureta i les pinses de bureta al suport universal i amb ajuda de l’embut de filtració (de tamany menut) plenem la bureta, netejada prèviament amb la dissolució de potassa, amb 25 mL d’aquesta dissolució.
En un Erlenmeyer posem 25 mL d’alcohol i 25 més d’éter etílic mesurats en una proveta, i dos gotes de fenoftaleïna. Procedim a fer la valoració prèvia per a llevar-li l’acidesa a l’alcohol i així poder valorar l’oli exactament, perquè si no al valorar l’oli influiria també l’acidesa de l’alcohol. Com sempre en les valoracions, obrim la clau de la bureta i, mentre movem l’Erlenmeyer, deixem caure la substància de concentració coneguda, que sempre col·loquem dalt, en aquest cas potassa. El que volem fer és canviar el medi àcid de l’Erlenmeyer (alcohol + éter etílic) a un medi neutre. Per a això tenim la fenoftaleïna, que ens indicarà quan comence a fer-se un medi neutre amb el color rosa.

Obtingut el medi neutre que buscavem, tarem un vas de precipitats a la balança de precisió i afegim, amb ajuda d’un comptagotes 5 g d’oli d’oliva.

Els posem en l’Erlenmeyer i per a que no es quede res al vas de precipitats el repassem amb un poc del contingut de l’Erlenymer varies vegades i afegim dos gotes més de fenoftaleïna.
Ara procedim a valorar l’acidesa de l’oli. Primer convé fer una valoració prova per a veure sobre quins valors es fa el medi neutre, i després unes valoracions més exactes, gota a gota. El que fem és obrir la calu de la bureta i deixar que caiga KOH fins que es torne de color rosa, sempre movent l’Erlenmeyer. Quan hem acabat, buidem l’Erlenmeyer i el tornem a plenar seguint el procediment anteriorment explicat, també enrasem la bureta amb potassa i repetim unes 3 valoracions.



  1. OBSERVACIONS I DADES OBTINGUDES
Quan tirem KOH a l’alcohol i l’éter etílic, la dissolució es fa color rosa. Quan a eixa dissolució formada de la valoració prèvia li afegim els 5 g d’oli es dissolen perfectament, i formen una dissolució blanquinosa.
1ª→ 4,9 mL KOH/ 1mL KOH per a neutralitzar l’alcohol i l’éter etílic
2ª→ 4 mL KOH/ 1,2 mL KOH per a neutralitzar l’alcohol i l’éter etílic
3ª→ 4,3 mL KOH/ 1,4 mL KOH per a neutralitzar l’alcohol i l’éter etílic

  1. TRACTAMENT DE DADES


C17H33-COOH + KOH  →  C17H33-COOK + H2O

Àcid oleic + potassa   →   sal potàssica de l’àcid oleic/oleicat de potassi + aigua

C17H33-COOH     →      COOH – (CH2)7-CH=CH-(CH2)7-CH3
L’hidrogen del primer grup carboxil (COOH) és el que li dona l’acidesa a l’acid oleic, fórmula del qual hem desenvolupat.

  1. EXPLICACIÓ CIENTÍFICA
En la valoració prèvia la dissolució canvia de color perquè ha canviat de pH àcid a neutre, ja que hem neutralitzat l’alcohol i l’éter etílic amb KOH.
Açò ho fem perquè en la valoració de l’àcid oleic no volem que influïsca el pH de l’alcohol i l’éter etílic, que és àcid.
La causa de que posarem alcohol i éter etílic a l’Erlenmeyer i no aigua, per exemple, és per a dissoldre l’oli, ja que aquestes 2 substàncies compartixen la mateixa polaritat amb l’oli.

Núria i Alba.

dimarts, 22 de maig del 2012

Descomposició tèrmica del Clorat de Potassi.




En aquest vídeo es veu la descomposició tèrmica del Clorat de Potassi, on aquest allibera oxígen que reacciona amb sucre comú.

dimecres, 16 de maig del 2012

Determinació experimental del coeficient de fregament dinamic (μd)


Objectiu:
Determinar el coeficient de fregament dinàmic en diferents superfícies.


Materials utilitzats:


Dinamòmetre 10N

Dinamòmetre 1N

"Taco" de fusta

Balança de precició



Procediments:
Vam començar la practica preparant tots els materials que anàvem a utilitzar, a continuació vam agafar el taco (part no esponjosa) i el dinamòmetre de 1N i estiràvem sobre una de les superfícies on fèiem les proves (la taula) a velocitat costant (MRU) per a determinar el coeficient de fregament dinàmic. Seguidament vam traslladar el taco a terra i repetim el procediment, també vam fer aquesta prova sobre una tarima de fusta canviant el dinamòmetre per el de 10N , a continuació vam baixar al pati per a repetir-ho sobre el sòl (cement o formigó ) i per ultim sobre l'alfombra.
En acabar vam tornar a la taula i vam repetir el mateix procediment però amb la part esponjosa del taco sobre la taula, amb el dinamòmetre de 10N.






















Observacions i dades obtingudes:








En les superfícies no rugoses notàvem com el dinamòmetre de 1N marcava oscil·lacions en la mesura,ja que en la superfície si trobàvem un punt amb més "rugositat" el taco es frenava i el dinamòmetre havia de fer més força.




Explicació científica:


Hem utilitzat un MRU per a fer les proves ja que  per a calcular més fàcilment el coeficient de fregament és més fàcil fer-ho amb a=0m/s2


També hem de diferenciar el coeficient dinàmic del estàtic, el dinàmic es el que obtenim quan els cosos estan  en moviment que sempre serà menor que el estàtic que es el que obtenim quan els cosos partixen del repòs per assolir el moviment.


Atenent-nos a la segona llei de Newton el sumand de les forces és igual a massa per acceleració


Si a=0  -->  ƩF=O


per tant  Fa favor- Fen contra=0  així   Fa favor=Fen contra 


en el nostre cas: Fdinamometre=Ffregament 


d'ahí podem traure que: Fdinamometred · N (Normal)




μd=Fdinamometre/Normal  




La N del taco la vam traure així:


N= -P= -m·g = -85,9 · 9,8
N=841,82N(Newtons)

dimecres, 9 de maig del 2012

Càlcul de l'acceleració de la gravetat d'una manera senzilla.

Objectiu: 

Càlcul de l'acceleració de la gravetat amb un pèndol.

Materials:

-Suport universal                                                 -Cronòmetre
-Fil de nylon                                                        -Regle
-Bole d'acer                                                        -Pinça de metall
Ací, una foto dels materials.


Procediments:

Muntem el suport universal amb el fil i la bola de la manera següent:
El muntatge ha de ser així.

Per fer les oscil·lacions agafem la bola i formem un angle (que no siga massa gran perque poden haver perturbacions en l'espai), soltem la bola i la primera oscil·lació la descartem, a partir de la 2a encenem el cronòmetre i contem fins 10 oscil·lacions. Com hem de canviar la longitud del fil 3 vegades, amb cadascuna de la longitud repetim els passos anteriors 3 vegades.










Fent les oscil·lacions.





Observacions i dades obtingudes:
A continuació, adjuntem les graelles dels resultats i el càlcul de la gravetat. Hem fet una mitjana de les 3 gravetats per tal de que el resultat siga més exacte. Com es veu a l'última graella, a nosaltres ens va eixir prou acceptable. (En la gravetat, el valor que es considera es de 9,8)









Explicació científica:
- Per  a el càlcul de "g" hem utilitzat la fòmula del període i hem aïllat "g".
- Descartàvem la 1ª oscil·lació ja que es la que més marge d'error conté.
- Per una oscil·lació entenem: cada volta que la bola d'acer "va i torna".

Adjuntem a més la fòmula emprada amb l'aïllament pas a pas; espere que vos haja agradat i que no vos haja quedat cap dubte. ;)


Joan i Esther. 

PD: Pepa, perdona el retràs d'Esther i que a l'última imatge puguen vore's les anotacions de darrere...