Comencem amb les pràctiques de Física i anem a fer-ho amb una pràctica senzilleta per anar calfant motors. En aquesta pràctica el que pretenem és averiguar la velocitat mitjana en activitats "esportives" molt habituals. Per a fer-ho vàrem baixar al pati i, amb una cinta mètrica, vàrem mesurar distàncies que assenyalàrem amb guix. A més a més, anàvem provistos de cronòmetres ( o mòbils) per mesurar el temps que tardàvem en recorrer cadascuna d'eixes distàncies. El càlcul de la velocitat mitjana és ben senzill si sabem eixes dues magnituds, sols hem de tenir en compte que la velocitat mitjana és la distancia recorreguda dividida per el temps invertit en recórrerla.
En aquesta ocasió, les activitats que hem escollit són: caminar, córrer, córrer amb sprint, llançament de pilota de pàdel i llançament de pilota (per terra). Us posem algunes fotos dels "atletes".
Càlcul de l'acceleració de la gravetat d'una manera senzilla.
Objectiu:
Càlcul de l'acceleració de la gravetat amb un pèndol.Materials:
-Suport universal -Cronòmetre
-Fil de nylon -Regle
-Bole d'acer -Pinça de metall
 |
| Ací, una foto dels materials. |
Procediments:
Muntem el suport universal amb el fil i la bola de la manera següent:
 |
| El muntatge ha de ser així. |
Per fer les oscil·lacions agafem la bola i formem un angle (que no siga massa gran perque poden haver perturbacions en l'espai), soltem la bola i la primera oscil·lació la descartem, a partir de la 2a encenem el cronòmetre i contem fins 10 oscil·lacions. Com hem de canviar la longitud del fil 3 vegades, amb cadascuna de la longitud repetim els passos anteriors 3 vegades.
 |
| Fent les oscil·lacions. |
Observacions i dades obtingudes:
A continuació, adjuntem les graelles dels resultats i el càlcul de la gravetat. Hem fet una mitjana de les 3 gravetats per tal de que el resultat siga més exacte. Com es veu a l'última graella, a nosaltres ens va eixir prou acceptable. (En la gravetat, el valor que es considera es de 9,8)
Explicació científica:
- Per a el càlcul de "g" hem utilitzat la fòmula del període i hem aïllat "g".
- Descartàvem la 1ª oscil·lació ja que es la que més marge d'error conté.
- Per una oscil·lació entenem: cada volta que la bola d'acer "va i torna".
Adjuntem a més la fòmula emprada amb l'aïllament pas a pas; espere que vos haja agradat i que no vos haja quedat cap dubte. ;)
Joan i Esther.
PD: Pepa, perdona el retràs d'Esther i que a l'última imatge puguen vore's les anotacions de darrere...
Determinació experimental del coeficient de fregament dinamic (μd)
Objectiu:
Determinar el coeficient de fregament dinàmic en diferents superfícies.
Materials utilitzats:
 |
| Dinamòmetre 10N |
 |
| Dinamòmetre 1N |
 |
| "Taco" de fusta |
 |
| Balança de precició |
Procediments:
Vam començar la practica preparant tots els materials que anàvem a utilitzar, a continuació vam agafar el taco (part no esponjosa) i el dinamòmetre de 1N i estiràvem sobre una de les superfícies on fèiem les proves (la taula) a velocitat costant (MRU) per a determinar el coeficient de fregament dinàmic. Seguidament vam traslladar el taco a terra i repetim el procediment, també vam fer aquesta prova sobre una tarima de fusta canviant el dinamòmetre per el de 10N , a continuació vam baixar al pati per a repetir-ho sobre el sòl (cement o formigó ) i per ultim sobre l'alfombra.
En acabar vam tornar a la taula i vam repetir el mateix procediment però amb la part esponjosa del taco sobre la taula, amb el dinamòmetre de 10N.
Observacions i dades obtingudes:
(taula)
En les superfícies no rugoses notàvem com el dinamòmetre de 1N marcava oscil·lacions en la mesura,ja que en la superfície si trobàvem un punt amb més "rugositat" el taco es frenava i el dinamòmetre havia de fer més força.
Explicació científica:
Hem utilitzat un MRU per a fer les proves ja que per a calcular més fàcilment el coeficient de fregament és més fàcil fer-ho amb a=0m/s2
També hem de diferenciar el coeficient dinàmic del estàtic, el dinàmic es el que obtenim quan els cosos estan en moviment que sempre serà menor que el estàtic que es el que obtenim quan els cosos partixen del repòs per assolir el moviment.
Atenent-nos a la segona llei de Newton el sumand de les forces és igual a massa per acceleració
Si a=0 --> ƩF=O
per tant Fa favor- Fen contra=0 així Fa favor=Fen contra
en el nostre cas: Fdinamometre=Ffregament
d'ahí podem traure que: Fdinamometre=μd · N (Normal)
μd=Fdinamometre/Normal
La N del taco la vam traure així:
N= -P= -m·g = -85,9 · 9,8
N=841,82N(Newtons)
Esbrinar de quines magnituds depén el període d'un pèndol
En aquesta pràctica hem intentat esbrinar si el període d'un pèndol depén de l'angle de llançament, de la longitud del pèndol o de la massa de la bola que penja.
Abans que res hem de dir que el període d'un pèndol és el temps que tarda en fer una oscil·lació completa, és a dir, el temps que tarda en anar i tornar.
Per averiguar la depèndencia amb les variables el que hem fet ha sigut estudiar-les una a una. Així, quan volíem averiguar la dependència amb l'angle fixàvem les altres dues ( la longitud i la massa)... i així hem fet els tres experiments.
Hem tingut en compte que la primera oscil·lació la menyspreàvem perquè portava associats molts errors de tipus humà ( en el llançament) que feen que l'oscil·lació no fóra correcta i hem fet la mitjana de 10 oscil·lacions per a calcular el període.
Per tant i resumint, quan volíem averiguar una variable, fixàvem les altres dos, deixàvem passar la primera oscil·lació i després contàvem el temps que tardava en fer 10 oscil·lacions. Després dividíem per 10 i averiguàvem el període. A continuació modificàvem eixa variable ( en el cas de l'angle hem provat amb 3 angles diferents, en el cas de la longitud hem triat tres longituds diferents i en el cas de la massa hem fet l'experiment amb 2 masses diferents). Així, podíem veure si el període variava o no quan canviàvem la nostra variable en estudi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada